Però hi ha dos tabús imposats pels diversos poders en la política espanyola: l’anomenat populisme (Podem) i el sobiranisme català.
Una vegada més Rajoy és una mina per a l’independentisme, convençut que poder exhibir-lo com a adversari principal és per a ell una arma altament eficaç.
Dubto que res del que passi a Catalunya en els pròxims mesos justifiqui la mobilització patriòtica espanyola.
Però Sánchez en aquesta matèria ha demostrat sempre molt poca autonomia, una gran incapacitat de distanciar-se de l’ortodòxia nacionalista espanyola i, per tant, de superar la dinàmica nacionalisme contra nacionalisme.
Però Rajoy confia en la pressió de la CUP perquè torni a entrar a escena el referèndum unilateral com a pas previ a la ruptura.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/09/02/actualidad/1472836092_430854.html