Omella va arribar amb l’aura de seguidor incondicional de la reforma de Francesc i avui és considerat un dels pocs bisbes espanyols triats per Joan Pau II que s’identifica amb l’aire d’obertura que es respira a l’Església catòlica.
En plena dictadura franquista, els llocs religiosos van ser espais de llibertat d’associació i reunió i d’hospitalitat per a la classe treballadora i l’oposició política.
L’actitud homòfoba d’Omella contrasta amb les paraules respectuoses del Papa envers les persones homosexuals: “Si una persona és gai i busca Déu, qui sóc jo per jutjar-la?”.
Recentment, ha declarat que “vivim en una societat molt plural, i hem d’estar oberts al diàleg… Cal anar cedint”.
Ha imposat al capdavant de les parròquies citades dos sacerdots contra la voluntat d’un sector important de les mateixes parròquies.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/09/15/opinion/1473932115_947622.html