Creure que aquest país està per a aventures d’aquest tipus és tenir una visió molt idealitzada de la realitat social i política.
No seria la primera vegada en la història, la d’aquest país i la de molts altres, en la qual els polítics d’avui són els reus de demà i els herois de demà passat.
I tampoc seria per descomptat el primer cas en el qual qui perd, ho perd tot, per molt justa i noble que considerés la seva obstinació.
L’obstinació de Rajoy a negar tota possibilitat de diàleg, no diguem ja de negociació, implica que l’única opció possible per a l’altra part és acumular forces per derrocar aquest mur, o per saltar-hi per sobre.
El conservadorisme espanyol aborda aquest conflicte com els seus antecessors franquistes tractaven l’oposició clandestina: reduir un problema polític que no es vol afrontar com a tal a una simple qüestió penal amb l’objectiu de declarar delinqüents comuns els dirigents independentistes.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/10/10/opinion/1476118294_802190.html
