Ara ja s’hi estan trobant, tot i que ignoro fins a quin punt això els amoïna.
Evidentment, n’hi ha per sucar-hi pa. Els que ens hem dedicat a això en un lloc o un altre n’hem vist un munt, d’aquestes.
Veient ara els casos de Lleida, però, criden l’atenció les reaccions que susciten aquestes errades, en una mena de flagell d’autocrítica que té molt de victimisme català, i que reclama que ens ho fem mirar.
Ens hem de revoltar si l’espifien escrivint en castellà?
Per molt que ens hi esforcem, l’ull corrector està entrenat per esmenar errors a diversos nivells (ortogràfic, gramatical, de sentit), però no sempre pot preveure l’estupidesa d’una màquina.
Fuente original: Ningú va dir que ser bilingüe fos fàcil | Cultura | EL PAÍS Catalunya