Amb el PP hi perd tot el país, esclar, obstinat com està a ser el poble de la festa major de províncies, però això al país, tant l’hi fa.
Vençut el PSOE, absorbit Ciutadans i arraconats Podem i Catalunya, què més queda?
Per què parlar?
Hi perd el PSOE, hi perd tant que s’ha fet malbé per no espatllar-se més; hi perd Ciutadans, que ha dimitit de la seva responsabilitat de marca blanca per convertir-se en transparent i hi perd Podem, que s’ha vist de cop amb la responsabilitat de ser oposició al govern quan només volien ser oposició al PSOE.
Hi perden els mitjans, obstinats a canviar presidents, hi perden els lectors i hi perden els escriptors que han d’escriure sobre això, perquè qui més perd és el llenguatge, i amb ell, la capacitat de pensar i de projectar.
Fuente original: Tot el que es perd | Catalunya | EL PAÍS Catalunya
