I, així, cada vegada es fa més difícil distingir quan es juga a fer política i quan es fa política de debò.
Mentrestant, tots volen marcar punts: uns esquinçant-se les vestidures en nom de la llei i els altres afirmant la seva condició de perseguits.
Quan els problemes polítics no es canalitzen políticament i els diferents actors s’alimenten de la confrontació, sobreactuar és una temptació permanent.
I per aconseguir-ho cal evitar sobreactuacions contraproduents.
Uns reneguen contra els que se salten la llei, els altres es proclamen víctimes d’una legalitat que ja no reconeixen.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/10/14/opinion/1476464540_299213.html
