En canvi, ara, a la plaça del Born, l’únic que no té el cap a lloc és Franco.
No pas riure còmplice, sinó riure alliberador, venjatiu si voleu, riure que també és memòria històrica, d’una manera o altra.
Arribo a la porta del Born i una senyora se m’acosta assenyalant-me l’estàtua.
La memòria històrica funciona així, reproduint o revisant les imatges, els documents i els objectes del passat, analitzant-los i mirant d’aprendre’n, per evitar repetir els errors i per saber-se protegir dels perills.
Llavors els indignats van ser els franquistes, els mateixos que també han demanat que se suspengui l’exposició del Born.
Fuente original: Amb el cap ben posat | Cultura | EL PAÍS Catalunya
