Una ortodòxia que inclou, en el nucli del seu ADN, la subordinació als interessos del PSOE i el fet de no posar mai Ferraz en dificultats greus.
És lògic que una militància delmada i envellida aposti per allò que li sembla més segur, més conegut, més de casa, i Miquel Iceta té amb escreix tots aquests trets.
Tindria gràcia que qui emancipés el PSC de la tutela del PSOE fos Iceta, que va debutar com a militant del Partit Socialista Popular de Tierno Galván.
L’aparent unanimitat dels quadres del PSC en el rebuig de Rajoy expressa, segons el meu parer, una pulsió molt més poderosa: l’instint de supervivència.
No, no ha tingut el suport de l’aparell; ell és l’aparell, malgrat que aquesta vegada algunes estructures territorials preferien Núria Parlon.
Fuente original: Primàries PSC: Amb línies tortes | Opinió | EL PAÍS Catalunya
