Els que passegen no són de la ciutat i els propietaris dels comerços, tampoc”, diu el dissenyador gràfic Lluís Wenceslau Aparicio.
César assegura que viure a la Rambla és un privilegi però “quan surts a la porta de casa t’adones que res va amb tu”.
Els veïns reconeixen que “La Rambla sempre va ser canalla, però ara és un territori comanxe”.
Eva aclareix: “Hi ha comerciants que ja han deixat de pensar en els veïns i hi ha fruiteries que només venen gots de plàstic amb fruita tallada”.
Els veïns gaudeixen dels beneficis del passeig i sobreviuen als seus perjudicis.
Fuente original: L’‘infern’ quotidià de viure a La Rambla | Catalunya | EL PAÍS Catalunya
