Naturalment —a Espanya i Catalunya en especial, quan recordem de quin règim venim—, avui tothom prefereix la democràcia a la dictadura o a qualssevol altres maneres de governar i ser governats.
Si ha d’anar així, millor ser governats per una aristocràcia: no de sang, sinó de coneixements i d’ètica.
Es pot concloure, doncs, que la democràcia ha estat, històricament, un regiment de la cosa pública més aviat efímer, insegur, oscil·lant i molt arriscat.
Al moment d’escriure aquesta peça, l’articulista no sap qui ha guanyat les darreres eleccions a aquell país; però tant se val.
Això ja es comença a veure amb l’auge dels populismes a bona part d’Europa, però és un fet real de fa decennis als Estats Units.
Fuente original: Què queda de la democràcia? | Opinió | EL PAÍS Catalunya
