Els valencians, sí: érem un Regne real i efectiu, amb una data simbòlica de naixement l’octubre de 1238.
Els valencians no ens hem hagut d’inventar un Palau de la Generalitat o una identitat històrica per a les nostres Corts: ja ho teníem, tot això, i més coses.
És simplement una regió espanyola com qualsevol altra, una regió “vigorosament diferenciada” —com afirmava Fuster del “poble valencià”—, una “nacionalitat”, un “país català”, un “país d’Europa”?
Perquè la major part de les actuals “autonomies”, d’Andalusia fins a Cantàbria, no havien tingut mai, històricament, una existència institucional i política.
Crec, igualment, que l’afirmació-per-oposició d’una diferència anticatalana retrocedirà lentament (en la seua variant “blavera”, si més no) com a factor condicionant de bona part de la vida política i cultural valenciana, en la mesura que la valencianitat s’afirme per ella mateixa.
Fuente: http://elpais.com/ccaa/2015/10/08/valencia/1444326925_353655.html
