A les taules dels humils extrems, els necessitats, els exclosos socials, els indigents invisibles que no secrets, hi ha poca cosa, massa de res.
A les hores mortes dels mercats, al final quan es tiren o buiden les parades, a la nit prop dels contenidors dels entorns dels hipermercats entren en joc una part dels qui perden la vergonya i arrisquen, a més, la salut furgant en les deixalles.
Fora de les imatges felices del món real, a la ‘cara b’, queden les barroques menudències, la tan contemporània retòrica culinària, els embolics de coloraines, fums i aires i els noms sofisticats.
Els menjars dels pobres tenen molta cuina i poc i gens de discurs.
Adesiara, els que no tenen suficiència de subsistència, usen plats grans i els seus entrepans són sempre llargs i carregats de pa. La mica de teca que porten és presentada, segons els casos, magnificada, dissimulada i transformada.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/02/13/catalunya/1455358078_187081.html
