Amb ell se n’ha anat un verb alhora transparent i dificultós, un missatge nítid i també malgirbat, una llengua franca i rocambolesca.
Se sap d’ell que, a més d’holandès, parlava alemany, anglès i castellà, i que entenia el català, una limitació que alguns van convertir injustament en un retret.
Parlava d’una forma singular, farcida d’incorreccions gramaticals elementals (errors de concordança i de canvi de gènere, sobretot) i d’un catàleg de crosses que alimentaven l’expectativa d’un discurs previsible.
Vaig saber de la mort de l’holandès volador a través del tuit d’un amic, una piulada gens explícita però que, atenent a l’estil i els principis futbolístics de l’emissor, no podia voler dir una altra cosa.
Queda tot del seu futbol, una obra prou glossada, com també ho és el seu llenguatge.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/03/29/cultura/1459247402_013910.html
