A Barcelona la fira és un perímetre tancat, amb seguretat privada i control d’aforament, la qual cosa li dóna un punt de parc temàtic.
54.500 metres són la part de les casetes i 29.500 la d’atraccions que, en això també coincideix amb Sevilla: es diu “la calle del infierno”.
A Sevilla la gent n’aprèn de fira en fira, a cop de perdre la vergonya entre amics.
A Sevilla el recinte on se celebra la fira és públic, forma part de la ciutat, té la seva pròpia llista de carrers i numeració i per exemple, la policia local té la potestat en seguretat.
A Barcelona són moltes menys les que s’atreveixen a enfundar-se en aquesta espècie de segona pell amb volants i ho fan, sobretot, dones grans.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/04/30/cultura/1462011001_769464.html
