I com sempre, la música com a única protagonista.
Havia transcorregut hora i mitja i The Boss, incansable, es va dedicar a recollir i llegir els cartells que li tendien els fans indicant-li cançons que volien escoltar.
I per més inri cada concert és diferent, i el de Barcelona va incloure peces no habituals a la gira nord-americana com Atlantic City o Darlington County, entre d’altres.
I perquè la tensió no baixés, el buit entre l’una i l’altra no solia anar més enllà del one, two, three que cridava el cap als seus músics i, per extensió, a l’estadi.
I Bruce Springsteen, el millor remeier de multituds.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/05/14/cultura/1463259767_964167.html
