Catalunya no era un oasi

Que aquí es tolera un director de Catalunya Ràdio mentre sigui pelegrí de Convergència, però si és d’Unió se’l liquida en vígilies electorals (intolerància).
El més eficaç de tots els mediocres mites nacionalistes ha estat el de l’existència d’un suposat oasi català, un feraç espai lliure del desert de la corrupció, de la intolerància, i de l’autoritarisme… espanyols.
I es combina amb l’atribució d’una addicció dels miserables a les subvencions que transfereixen les comunitats riques, considerades del tot ineficaces.
Com hem recordat en l’aniversari de l’edició digital catalana d’aquest diari (Periodisme mesell?, 6/10/2015), són els lectors els jutges d’apel·lació sobre aquest tema.
Gairebé tots es resumeixen en dos mandats: la supremacia d’allò nostre i la inferioritat de la resta.

Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2015/10/13/opinion/1444765572_495141.html