Mentre que a Catalunya són molts, fins i tot en l’espai moderat, que la posen en dubte, Escòcia l’ha seguit sempre.
Fàcilment hi haurà advocats escandinaus de la causa escocesa, i fins i tot bàltics.
El raonament de les autoritats de la UE és impecable: Com es poden negar a escoltar qui representa un país que democràticament ha expressat el seu desig de seguir a la UE?
És un camí que exigeix paciència, perquè és més lent i llarg, com Alex Salmond s’ha encarregat de recordar.
Quan la campanya va començar a pintar malament, es va treure de la màniga un nou increment de l’autonomia escocesa i fins i tot l’horitzó d’una certa federalització del Regne Unit.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/03/opinion/1467542380_346112.html
