El somni d’una aventis és sempre a l’estiu, brilla el sol i tot surt bé.
La quiosquera que hi ha a la petita plaça de davant de l’estació els va veure asseguts en un banc, junts, d’esquena.
Paral·lelament, els mestres de l’escola s’havien adonat que s’havien escapat i els buscaven molt preocupats.
I amb molts turistes, jovenetes fent-se selfies, japoneses amb gorres de color rosa… Però tots van continuar aliens als nens, i els nens aliens a tots ells, ficats en la seva aventis.
És impossible comprendre com, però van travessar l’entrada dels Ferrocarrils Catalans, que no té torn, sinó dues portes corredisses i automàtiques.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/05/13/catalunya/1463167267_886559.html
