Frit és un genèric, únic, dominant, tot i que se l’ha batiat mallorquí de manera redundant.
En general el frit també sol ser de porcella/porc, segurament amb una tendència de majories i amb una caterva de versions i interpretacions de frits vinculats a la matança: frit de fetge i xulla, frit petit, frit gros, frit de sang (una altra cosa excepcional).
És dels menjars que s’han popularitzat per a resumir alguns detalls de la façana dels secrets dels animals.
L’anyell de Déu, l’anyell dels sacrificis.
Fetge, cor, pulmó, cor, ronyó, melsa, budells…L’ofici és lent i minuciós amb el temps per a lligar les menudències de les bèsties.
Fuente original: Frit, freixura, frita, mosaic de menudències | Cultura | EL PAÍS Catalunya
