El gelat d’ametlla no mereix que ningú el retoqui o coroni, és una preparació històrica, un clàssic simple, amb vigència contemporània, amb una semblança llunyana al gelat de llet merengada.
El gelat d’ametlla, blanc, virginal, sembla el grial que marca l’itinerari de l’estiu i de totes les estacions autòctones.
Per la proximitat i els costums els consums, els menús, neixen amb un sentit ampli de pertinença o propietat de les matèries usades.
Dolç però no embafador, cremós i no mantegós, en fi, ha d’evidenciar el rastre dominant de la llavor mòlta i amb dos traços que evoquen la canyella i la pell de llimona ratllada.
Els ancians i malalts solen tenir una copa de gelat blanc de remei per a la desgana, el seu oblit i el dolor a tota hora.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/16/espana/1468680678_861202.html
