Ho sento, però no

Si no és, és clar, que aquest últim ara sigui el criteri d’avaluació de tots els manifestos.
I, si us plau, no em parlin de bones intencions.
El del grup Koiné és un text polític, no acadèmic; i com tal s’ha d’analitzar.
Si fos així, com és que ningú, des que el 2014 va aparèixer aquell de Libres e Iguales, s’ha dedicat a esbrinar d’on cobra cadascun dels seus valedors?
Haig de confessar-ho, no m’han agradat mai els discursos endevins i tremendistes a propòsit de la llengua.

Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/04/14/opinion/1460651719_844076.html