Jordi Pujol se sent culpable, però no per «cobdícia», sinó per «por, desídia, lleugeresa i feblesa».
L’escrit, titulat «Tres àmbits en convulsió.
Sobre Catalunya, l’expresident afirma que ha estat la seva «primera fidelitat» i que va creure que era possible l’encaix a Espanya «amb la seva pròpia identitat reconeguda i respectada i amb les eines i competències pertinents».
En aquest escrit, publicat ara però datat el 5 d’octubre del 2015, també admet que s’esforça per «resistir l’ofensiva de desprestigi a la que se sent sotmès».
En el text reconeix que durant més de quaranta anys ha contribuït al progrés general espanyol, però que ara la seva capacitat per fer una contribució positiva «ja no existeix».
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/12/catalunya/1468346124_269910.html
