Les respostes que dóna la CUP i els seus amics a aquestes preguntes són les mateixes de Donald Trump respecte als resultats electorals: només els accepto si guanyo, només assumeixo les lleis que m’afavoreixen.
Qui no respecta la legalitat ara, poc pot exigir que es respecti demà tot i que aquesta legalitat aconsegueixi ser únicament catalana.
Els quatre anys de Procés –o de processisme, segons els observadors més maliciosos– han produït una literatura abundant sobre les excel·lències de la Catalunya futura.
Aquesta és una i indivisible i no pot estratificar-se, distingint una legalitat municipal i una legalitat catalana, aquestes legítimes i emanades del poble sobirà, i després unes altres d’espanyola i d’europea, menys legítimes i endossables a les elits, castes i burocràcies.
Que, per cert, no seria una novetat en la història de Catalunya.
Fuente original: La lliçó catalana de Trump | Opinió | EL PAÍS Catalunya
