La clau per a la correcció literària no és el registre, sinó la intenció estètica.
És aquest l’àmbit en el qual la transgressió lingüística és legítima i la correcció ha de ser quirúrgica, quan l’autor planta la maroma perquè el corrector-funàmbul la transiti amb ell.
Mentre una col·lega li recordava les condicions de treball, sobretot quant a terminis, servidor va mirar de posar l’accent en una evidència mai prou repetida: no hi ha a l’abast cap mena de formació per dedicar-se a la correcció literària.
Teníem l’altre dia un intercanvi d’opinions amb un conegut guionista i escriptor que qüestionava la fiabilitat dels correctors literaris.
I és cert: un cop allà, un cop a dins del registre —en el nostre cas, el literari—, tindràs molta més capacitat de maniobra, però també molts menys llocs on agafar-te.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/03/cultura/1467565417_665628.html
