Recorro la Gran Via -l’imponent complex industrial de Can Batlló, ple de grues i fotografies amb noves promocions de pisos que s’anuncien luxosos, amb gimnàs i fins i tot una zona gourmet- i m’avancen ja, abans fins i tot de començar, alguns corredors.
Fins i tot pel preu: per cinc euros reps una samarreta, aigua i Aquarius, i una bossa amb mostres de productes que segurament no compraria mai i entre els quals hi ha sempre, i no sé per què, un pot de brou de pollastre.
Com que sortir a córrer sol no és el meu fort, m’he apuntat a la Cursa de la Mercè per la gràcia d’anar-hi amb els companys.
I, sobretot, senyores que s’obstinen a viure l’aventura de les seves vides creuant a pas de tortuga a través dels corredors, com si estiguessin a Sant Fermí.
Com m’atabalen les masses, i això sembla cada vegada més el Dia del Rei d’Holanda o una manifestació de butaners, segueixo avançant i, a poc a poc, mentre avanço, em trobo amb els colors de la noblesa de l’asfalt: el negre, el rosa, i algun blau.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/09/18/deportes/1474196534_362376.html
