És per això que es parla de sobiranies post-westfalianes, en transició o compartides.
Aquest és un dels problemes i realitats dels nostres temps.
De fet, en l’actualitat, el concepte de sobiranies compartides no és patrimoni d’En Comú Podem, ni meu.
El primer pas per mi és reconèixer que és així i el segon sens dubte és fer-lo democràtic.
Certament, com afirma Francesc de Carreras, en termes tradicionals la sobirania estatal s’ha definit com a única, indivisible, inalienable, imprescriptible i absoluta.
Fuente original: La realitat de les sobiranies compartides | Opinió | EL PAÍS Catalunya
