La utilització de la tortura va ser una expressió més de la violència de la dictadura que va néixer d’una guerra civil i que va finalitzar com havia començat: torturant i matant.
La tortura va ser un dels senyals d’identitat de la dictadura, que a més de practicar-la contra qualsevol detingut, en el cas de l’opositor polític la vinculava a l’obtenció d’informació, a la delació dels companys.
Al Born es reviuen relats similars i propers, la memòria dels quals, per dignitat democràtica, no ha de ser mai oblidada.
Fruit d’aquesta fraternitat, el silenci davant la tortura dels que havien caigut (p. e. Simón Sánchez Montero) era la garantia de la seva llibertat per continuar l’activitat de dirigent clandestí per la llibertat de tots.
La tortura de l’antiga Policia Armada i la Guàrdia Civil contra els opositors polítics que no es resignaven a ser súbdits, va ser una pràctica habitual de la dictadura de Franco a tot Espanya i va prosseguir els primers anys de la Transició.
Fuente original: La tortura franquista | Catalunya | EL PAÍS Catalunya
