Llavors blasmen les revàlides i lloen unes avaluacions continuades molt caritatives, que acaben sent, com ja s’ha dit, el pitjor sistema per calibrar la maduresa intel·lectual i els coneixements robustos d’un estudiant.
Si hi havia una sola cosa bona en aquella llei, això eren les dues revàlides previstes.
Estava bé allò que deia aquell catedràtic de la Facultat de Dret, que aprovava sempre tothom: “Jo els aprovo; si és el cas, ja els suspendrà la vida”.
El president em va tallar de seguida i va fer, amb vehemència: “I les carreres, també les regalen!”.
L’oposició que hi ha hagut a aquestes revàlides no prové de les escoles d’alt estànding del país.
Fuente original: L’educació i les revàlides | Opinió | EL PAÍS Catalunya
