En la voràgine mediàtica i en la dialèctica política l’ús més generalitzat del terme populisme és el desqualificador.
En realitat, hi ha tres accepcions generalment acceptades de la paraula populisme.
Populisme com a demagògia: fer promeses sabent que és impossible que siguin complertes, per dir-ho a la manera de Taguieff.
Posar tots els discrepants sota una sola i imprecisa categoria impedeix distingir uns moviments dels altres i reconèixer-los com a interlocutors.
La democràcia es panseix quan es recorre a l’espantall populista per excloure alguns partits de les opcions de govern o per transferir l’última paraula —la sobirania— dels ciutadans als experts.
Fuente original: L’espantall populista | Opinió | EL PAÍS Catalunya
