Qui sàpiga despertar aquest catalanisme en letargia serà qui farà usdefruit de l’herència de la vella Convergència i qui estirarà d’aquest fil d’actituds i preocupacions que teixeix l’ethos catalanista.
Es va moure espasmòdicament, suposo que perquè va sentir l’alè d’ERC capitalitzant l’onada sobiranista al clatell, i es va autoimmolar.
Convergència s’haurà sacrificat en una carrera desmesurada –almenys en el retòric– per demostrar que és més rupturista que ERC.
La construcció política de Catalunya tal com la coneixem avui es deu, en part, a aquesta defensa de la llengua i al pacte i la negociació.
Es dirà que perquè tingui sentit l’estratègia del pacte i la negociació és necessari que hi hagi un interlocutor amb el qual pactar i negociar.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/09/06/opinion/1473190549_766592.html
