Va arribar el dia i amb aquest dia les entrevistes i les trobades i els comentaris.
Que lluny és Lleida!
La informació, com els relats, o els fas o te’ls fan, no hi ha terme mitjà, i a Lleida qui escriu és l’Ajuntament.
El panorama mediàtic lleidatà té certes particularitats, monopolístic i dependent de la publicitat, com molts, sí, però a més, com la mateixa ciutat, s’ha quedat sense contrast i sense competència.
El llibre s’havia escrit des de la ciutat i sobre aquesta i el seu entorn; el mateix Ajuntament de Lleida n’havia finançat una part i jo m’havia posat en contacte amb els gestors municipals sense èxit.
Fuente original: Lleida: La ciutat llunyana | Catalunya | EL PAÍS Catalunya
