Matí de sol a la Gardunya | Opinió | EL PAÍS Catalunya

La primera pregunta, diu Carme Pinós, és quina relació volem crear entre l’edifici i l’entorn, entre l’edifici i la gent.
Asseguts a la plaça de la Gardunya, dibuixen els bancs, certament sofisticats, que hi ha aquí per acollir el repòs del vianant.
Sense voler, la realitat dóna una lliçó a aquests futurs dissenyadors, si és que aquest és el camí que han escollit.
Té gràcia perquè no aprofiten els seients (pocs i durs) sinó el bloc de pedra que els sustenten.
Els joves treballen sols —això els impedeix assistir a concursos importants— i construeixen poc perquè no hi ha res per construir.

Fuente original: Matí de sol a la Gardunya | Opinió | EL PAÍS Catalunya