D’altra banda, desincentiva la solidaritat i els moviments col·lectius i cooperatius, ja que és la persona i el seu treball interior la principal fórmula per assolir l’èxit.
D’aquesta manera, les víctimes d’una societat desigual i injusta són doblement victimitzades i culpades, a més, del seu propi patiment.
L’arrel no és autòctona, es tracta probablement de la manifestació més recent de la colonització cultural nord-americana.
Sabem que la confusió intel·lectual interessada és el terreny on millor s’abona la passivitat i la discriminació; potser val la pena estar-hi alerta.
Ser optimista és gairebé una obligació per a la ciutadania occidental del segle XXI.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/02/29/opinion/1456761501_622793.html
