Retorna dels fragments d’unes restes, d’una despulla animal, ben escurada: l’espinada, el corc, la carcassa, les orelles i els peus els ‘potons’ de la bèstia totèmica.
Aquesta carn, com un record que reneix en aigua freda i en bull poc furiós, va aferrada als ossos, és rosada i una mica salada, gustosa això sí.
És un ritual d’antigors tribals, rurals, perquè el plat al qual donen nom i entitat les restes de l’esquelet de la bèstia, és aliè i contrari a la lògica dietètica de les pors la salut i els equilibris de greixos i sal.
La figura la mostrà en Pep Barceló, un laic, un professional retirat, solidari i avançat tecnològic, que ordena i digitalitza amb cura els papers i pergamins de l’arxiu de Lluc.
El porc, sempre el porc.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/02/27/espana/1456597807_758595.html
