La sobrassada (poca) i els pèsols (molts), capturats i cuinats en les caixes de les panades monogràfiques, solen ser un esdeveniment.
Pèsols, xítxaros, pintxos, estiragassons, etc., els noms són la mateixa cosa identificable en un pam del territori del català a Mallorca.
Els pèsols són, sens dubte, com l’expressió lleugera i la síntesi dels sabors vegetals més delicats.
Els pèsols ofegats cuinats en el seu propi suc/aigua, són exquisits, gairebé un tast de pecat, un sacrilegi.
Creixen ocults, embeinats, però no són perdigons, idèntics sí, i són usats en guarnició o companyia —en aquest llenguatge tan militar— que contamina el relat.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/04/09/espana/1460217062_620419.html
