Però hi va haver un temps que la gent, a casa, al carrer o als diaris, expressava les opinions que li semblaven bé.
Si li agrada el ritual sacrificial dels toros, llavors mereix ser devorat per un lleó, com els primers cristians.
Però l’important és que, al seu moment, els crítics van poder esplaiar-se amb absoluta llibertat i certa dosi de juí.
Per contra, blastomen contra la música honesta i molt treballada de Josep Soler i molts dels seus coetanis.
¿És que algú es pot imaginar que hi va haver un temps en què nomes parlaven els homes, i, per tant, es van inventar una llengua misògina?
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/05/11/opinion/1462966045_612140.html
