Però, per sota de la retòrica estatal, el que segur que necessitem són sobiranies de proximitat.
Són aquests espais en els quals es juguen el que podríem denominar les sobiranies de perfil baix.
La dimensió del canvi i la intensitat i profunditat de les transformacions casen malament amb aquest tipus de declaracions somiadores.
Com més lluny estan els principis i valors que un diu defensar i el maniobrerisme polític amb el qual concretament els defenses, pitjor és la imatge final.
Els estats segueixen sent importants, i no és el mateix ser en un que en un altre, disposar d’un o dependre d’un altre.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/23/opinion/1469277380_130546.html
