Vet aquí l’amenaça real del bilingüisme, però vet aquí, també, el procés que sistemàticament ha esquivat la llengua catalana, almenys a Catalunya.
Se’ns diu que, com mostra la realitat de les llengües minoritzades, el bilingüisme és l’estadi previ de la substitució lingüística, i certament és així.
I avui tristament, dissortadament, defensar el bilingüisme equival a garantir el dret de viure en castellà a Catalunya, no a promoure l’aprenentatge i l’ús del català com un benefici social i personal.
I ho fan a través d’un vehicle indispensable: el bilingüisme, en aquest cas en català.
Més que alimentar una polèmica que, en qualsevol cas, estarà en mans de la política, la feina dels lingüistes i filòlegs compromesos ha de ser rescatar el concepte de bilingüisme d’aquells que el perverteixen, i, si pot ser, aconseguir que remi a favor.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/04/02/catalunya/1459619992_400690.html
