A més, malgrat que les tarifes a priori poden ser més altes, el preu final no ho és.
La norma recull que, a l’hora de donar assistència sanitària pública, s’han de prioritzar els hospitals públics o sense ànim de lucre.
Els contractes amb altres centres han de ser “excepcionals”, amb una durada “limitada” i només quan els centres de la xarxa pública “no siguin suficients”.
Amb el mateix pressupost i volum d’activitat per fer, Terrassa estalviarà 185.433 euros i el Taulí, 894.000.
De fet, en el cas de la privada Clínica del Vallès (CdV), on el Departament de Salut ha executat la primera gran desprivatització d’activitat pública, la Generalitat s’estalviarà més d’un milió.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/10/10/catalunya/1476128068_999646.html
