Rafel i d’altres mengen tomàtigues crues i seques, d’anyades d’anys, ja, en oli roig i peces quasi de ferro, gran reserva de memòria.
L’extensió natural del fruit americà està en el pa amb oli local (Verderol, Solivellas, Treurer, Aubocassa o oli d’olivó des Xemarrí).
El llinatge pel pa amb oli és innecessari en la cultura de la relació al català perifèric, auster, més nítid i arcaic.
Va ser una novetat històrica –excusa per a l’adjectiu tan gastat– i es va convertir en un argument habitual, d’ús i celebració quotidiana.
La tomàtiga defineix i explica bona part de la vida a la taula de l’illenc, apareix inevitable en els menús de relació i subsistència.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/02/espana/1467484976_214633.html
