Així, els plats d’èxit perdurable, estimats per bons i honests, són fets just de manera fàcil, de coses concretes, amb productes identificables i els elements necessaris.
És, segurament, un dels plats més senzills, discrets i recurrents en el memorial de la gastronomia quotidiana dels illencs.
El trempó habitual és el fruit de l’eficàcia: fruita (sí, tomàtiga) del temps, del mercat, resum de l’hort, collita de temporada.
El trempó no és una recepta ni una equació, és fàcil i ràpid, un bodegó primari: tomàtiga, prebe (ros) i ceba blanca, tot tallat ni massa gros ni petit.
No cal res pus en la versió popular, canònica, austera i ‘pobre’ emperò esplendorosa i gustosa que es preparen els nadius i adherits, com una obligació.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/08/27/cultura/1472317438_733506.html
