Turisme pel nostre jo

El pic és seu i només seu i, esclar, no es considera gent.
És una batalla més per la presència del jo, potser el jo que millor expressa el capitalisme del XXI.
És igual on i els motius del viatge, l’important és que sigui personal i, per tant, consumible, pròpia.
Després, tornarà a la seva ciutat o comarca i penjarà un cartell que remugui que el turisme mata el seu barri o el seu paisatge.
Pot ser fins i tot que pensi que hauria d’anar a fer-se la foto a un camp de refugiats, una selfie allà és el súmmum, l’últim, l’únic.

Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/09/28/opinion/1475080320_952374.html