Ja fins i tot em sap greu la trista vida que té el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, el conegut DIEC.
En aquesta línia, importa poc si el diccionari pretén reflectir una llengua moderna: sempre tindrà més prestigi una forma documentada al segle XIII que una del segle XX.
El diccionari normatiu és una de les tres potes de qualsevol llengua que es vulgui decent, al costat de la gramàtica i l’ortografia.
Com més va, més crítiques rep, més recels, més objeccions desperta i més s’animen experts i aficionats a trobar-hi no tan sols llacunes o excessos, sinó directament pretextos per impugnar-ne els propòsits i la metodologia en pes.
Pocs dissensos generen aquests dos darrers elements (més enllà de la perícia de cadascú en aplicar-les), i tampoc n’hauria de generar el diccionari, almenys en allò que hi està explicitat.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/31/catalunya/1469981760_195067.html
