Doncs les bases han imposat un independentisme inequívoc, republicà per afegiment i fins i tot amb la cirereta de la unilateralitat, si fos precís.
L’extinta o hibernada Convergència va ser durant quatre dècades cosa de dos cognoms successius, Pujol i Mas, indiscutibles i omnímodes; un partit molt jerarquitzat i piramidal, encara que pogués no semblar-ho.
I no em refereixo només ni principalment al gir programàtic des de l’estatutisme a l’independentisme; al cap i a la fi, aquest viatge Convergència l’ha fet en companyia d’una gran part del teixit social catalanista.
Joan B. Culla i Clarà és historiador.
Ara, quan es tracta de fer foc nou, la temptació de la militància és la iconoclàstia: Que Mas i Puigdemont van votar Partit Nacional Català?
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/07/14/opinion/1468517197_540669.html
