Però els quatre costats de la figura geomètrica eren pantalles que feien de Beyoncé una deessa de la mida de l’Olimp.
Era xiclet per als ulls i només els ulls mereixien mastegar aquell espectacle més sensual que sexual, de vegades fosc encara que assequible, enorme i, tot i això, subtil.
Sense esforç, sense escarafalls, sense sobreactuacions.
I per a la vista, unes natges batudes pel ritme.
I, per cert, res de baixades d’intensitat als interludis com en anteriors actuacions.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/08/04/cultura/1470263335_013441.html
