Una nova llengua literària?

O estem davant l’emergència d’una nova llengua literària?
Una tendència de renovació de la llengua literària.
No es tracta d’escriptors que facin gala d’un català displicent, que d’aquests n’hi ha hagut sempre, sinó d’autors rotundament compromesos amb la llengua.
Difícilment es podria identificar la transgressió que proposen amb allò tan naïf del “català que ara es parla”, com si hi hagués un abisme entre llengua i norma i fossin els fixadors de la norma els que, ingènuament, anessin errats.
I n’hi ha que demostren que la generació de neologismes a partir dels propis recursos de la llengua no té límits.

Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/02/15/catalunya/1455548172_718082.html