Potser per això hem estat i seguim essent profundament incòmodes, tant per als rupturistes com per als immobilistes.
Com fa un any, continuem pensant que l’itinerari idoni per sortir d’aquest atzucac és la seqüència: diàleg, proposta, consulta.
Uns criteris que passen, en primer lloc, per reconèixer que el desencontre entre Catalunya i Espanya és una realitat.
Com fa un any, continuem convençuts que Catalunya no pot assumir una eventual sortida de la Unió Europea, per imperfecte que sigui, perquè el cost de la no-Europa seria encara molt pitjor.
Recordo que ara fa un any l’esmentat full de ruta acordat entre els que avui discrepen va justificar el trencament entre Convergència i Unió, l’aliança preelectoral entre Convergència i Esquerra i la postelectoral entre Junts pel Sí i la CUP.
Fuente: http://cat.elpais.com/cat/2016/06/14/opinion/1465901952_555518.html
