“En aquest barri hi ha gent que passa gana i va a Càritas a la nit d’amagat o lloga habitacions», diu.
El cas de Victoria Bonet, amb tot, està ple de llacunes que impedeixen contrastar algunes dades.
Sí que admet que en algun moment va signar un paper en el qual posava el seu pis com a aval.
Ara sóc pobre i com que sóc pobre sóc una rata.
Explica que viu “de la pensió” del seu «company de pis, un noi de 23 anys i amb un 85% de discapacitat”.
Fuente original: Desnonament a Pedralbes | Catalunya | EL PAÍS Catalunya
