Però quan es passava pàgina, no es trigava a trobar una manifestació com aquesta: “La cultura catalana serà sempre espanyolíssima”.
Altrament, correm el risc de ser el país més folklòric del món, però amb menys cultura substancial.
Va dir que seria un error construir una cultura pròpia, però aquesta ja està ben construïda, massa i tot: el folklore.
Com era d’esperar, els amics del Twitter i altres eines d’infame comunicació es van despatxar a gust contra el conseller.
No s’acaba d’entendre, en efecte, que qualsevol home de cultura, de lletres o d’arts, pintor o arquitecte, actor o ballarí, cregui que la cultura catalana haurà de ser ja no solament espanyola, sinó “espanyolíssima”; tampoc catalana ni catalaníssima.
Fuente original: En defensa aliena | Opinió | EL PAÍS Catalunya
