Una gramàtica descriptiva no és tant un tractat que et prescriu el que pots dir i el que no, sinó que t’indica tot allò que es diu i és possible, sempre en els marges que dicten els registres lingüístics i les varietats dialectals.
I és un repte, també, per a les universitats i els cursos específics que es dediquen a formar correctors, que hauran de repensar la seva orientació.
Ja fa temps, però, que la correcció lingüística es mou per aquests viaranys i, per tant, és menys normativa del que dicten els cànons, evidentment amb gradacions.
La crisi, doncs, sembla tancada amb la validació de les modificacions ortogràfiques de la Secció Filològica quan tot just estem a punt d’estrenar la nova gramàtica i, per tant, podem preveure que plouran les clatellades.
S’ha acabat apel·lar a la gramàtica i el diccionari per afirmar “això es pot dir, això no es pot dir”, ja en tenim prou de la dicotomia barroera del que és correcte i el que no.
Fuente original: Tot allò que es diu i és possible | Cultura | EL PAÍS Catalunya
